La gestió de residus orgànics presenta un cost econòmic i ambiental que pot ser reduït fàcilment, amb una correcta separació dels residus orgànics d'origen natural tant els particulars com molts generadors de residus industrials i comercials poden reduir el cost de gestió de part dels seus residus, i en molts casos, el volum d'aquests residus és prou important com per que no sigui oblidat.

Hotels, restaurants, establiments turístics, així com establiment d'alimentació, centres de lleure, jardins i espais naturals generen diàriament volums importants de restes vegetals que són gestionats, en el millor dels casos en instal·lacions de compostatges externes, i en el pitjor són abocades en dipòsits de residus ón es descomponen emetent tones de gasos amb efecte hivernacle així com lixiviats que, barrejats amb tots els residus abocats són difícils de tractar.

Una bona gestió d'aquests residus passa per una separació prèvia en orígen que, la major part de les vegades és molt fàcil d'aconseguir atenent al punt de generació en el que es produeixen de forma exclusiva: cuines i jardins especialment. Efectivament, la major part dels residus generats en aquests dos punts són residus orgànics que poden ser recollits i gestionats de forma segregada respecte a la resta de residus generats en altres indrets.

El procés de compostatge

El millor sistema, més económic i adequat per a la gestió dels residus orgànics és el compostatge, que pot ser efectuat en instal·lacions industrials dedicades a aquest, com a petits equips domèstics o comunitaris per a volums més reduïts, sens dubte un compostatge de petites dimensions és més fàcil de gestionar que un gran volum de residus orgànics en una instal·lació de grans dimensions.

Al llarg del procés de compostatge es produeixen diverses reaccions biològiques, efectuades per microorganismes naturals presents al sòl que afavoreixen la completa mineralització de la matèria orgànica i la disponibilitat dels nutrients que la integren per a les plantes, per aquest motiu, el compost madur és un adob de gran interés per a les plantes, tant a l'hort com al jardí.

Les primeres reaccions que tenen lloc en una pila de combustible són les que trenquen les molècules més sencilles i energètiques de les restes orgàniques aportades. El microorganismes mesòfils degraden ràpidament els sucres i midons continguts a la pila i, consumint oxígen alliberen energia, que s'observa amb l'increment de la temperatura, fins al voltant dels 40ºC.

L'augment de l'activitat biològica i del metabolisme incrementa les demandes d'oxigen, i tambè la temperatura, per tant, en avançar el procès de compostatge, i principalment en el centre de la pila de compost, la temperatura pot augmentar fins els 60ºC, amb el que s'augmenta l'evaporació d'aigua i la fauna microbiològica canvia per allotjar microorganismes termòfils que continuen la descomposició biològica de la matèria orgànica. Si l'aportació d'aire és l'adequada, l'augment del consum d'oxigen i de l'activitat microbiana no ha de representar cap generació de males olors, habitualment ocasionades per la formació de compostos derivats de l'activitat anaeròbica (sense oxigen) que dona lloc a la formació de compostos com l'amoníac, el metà o el sulfhídric, cal evitar sempre la seva formació garantint la circulació d'aire i evitant l'acumulació d'excessos d'aigua, a causa de les males olors que genera i l'emissió de gasos amb elevat efecte hivernacle. Si el compost fa olor a terra vegetal i no fa mala olor, el procés està tenint lloc de forma adequada.

Una vegada tota la matèria orgànica ha estat descomposta, i per tant mineralitzada es disposa de compost madur, sense matèria orgànica i per tant apte per ser incorporat de nou a la terra.

Compostatge o Auto-Compostatge

Dues són les úniques diferències entre el compostatge, fet a instal·lacions alienes a la de generació de la matèria orgànica residual, i l'auto-compostatge, que es du a terme a instal·lacions vinculades a les de producció.

En tots dos casos cal una segregació en orígen del residu orgànic, principal garantia de la seva qualitat, aquest ha d'estar lliure dels anomenats "impropis" productes o substàncies que no poden ser compostades, com els plàstics, vidres, metalls, productes químics tòxics... tots ells han de ser evitats a les instal·lacions de compostatge doncs no es degrades per vies biològiques i en el pitjor dels casos, com és el cas dels antibiòtics i metalls pesats poden ser tòxics pels microorganismes encarregats del procès o per les plantes o el terra receptor que pot quedar contaminat.

En el cas del Compostatge, la matèria orgànica obtinguda és recollida per empreses especialitzades, sigui a travès de l'Ajuntament o contractades pel productor, amb el que es pot beneficiar d'una reducció a la taxa de recollida de residus, si és el cas. En qualsevol cas es transporta a instal·lacions autoritzades per a la gestió de residus i en elles es porta a terme tot el procès de compostatge, amb consums energètics que poden ser importants, en tractar-se d'instal·lacions industrials, normalment molt mecanitzades.

Si s'opta per l'Auto-Compostatge, no és necessària cap despesa energètica adicional, el residu orgànic és recollit i transformat a les pròpies instal·lacions del productor, estalviant important quantitats d'energia (i per tant amb una reducció del cost global de gestió) i en determinats casos pot acoseguir-se la mateixa reducció de la taxa de recollida de residus municipal. L'auto-compostatge, fet pel productor-consumidor, pot tenir una major garantia de qualitat, doncs és el propi usuari el principal interessat en que el producte obtingut sigui de qualitat.