Per tal d'evitar danys a les aigües subterrànies i el medi subterrani de les estacions de servei i altres instal·lacions a les que s'emmagatzemin productes petrolífers es disposa de diferents mecanismes de control de fuites. Cal diferenciar els que tenen com objectiu evitar la fuita dels que busquen detectar-la.

En el primer grup es troben els sistemes de control de fuites, com les quatre que proposa la EN-13160, així com les següents:

• Classe 1: Monitorització en doble paret del tanc i/o canonada, mitjançant aire comprimit o buit (EN-13160.2)
• Classe 2: Monitorització en doble paret del tanc i/o canonada, mitjançant un líquid (EN-13160-3)
• Classe 3: Detecció en doble paret o en el espais de contenció del líquid o vapor d'hidrocarbur (EN-13160.4)
• Classe 4: Detecció de fuites en tancs per indicació de nivell (EN-13160-5).
• Classe 5: Anàlisis de les variacions d'inventari, que poden ser per:
  • anàlisi dinàmic del contingut del tanc i el cabal mesurat (4a).
  • anàlisi quasi-estàtic de variació entre el producte contingut en els tancs i el consumit (4b1).
  • anàlisi estàtic del variació entre el producte contingut en els tancs i el consumit (4b2).
• Classe 6: Anàlisi estadístic de conciliació de l'inventari:
  • Conciliació estadística de l'inventari setmanal (6a) o mensual (6b)
  • Conciliació simple de l'inventari de carburants (6c)
• Classe 7: Detecció electrònica en les canonades d'impulsió

Amb independència dels sistemes de control de fuites cal tenir en compte que, per a controlar els efectes sobre el medi dels tancs enterrats, no només els d'hidrocarburs, l'Agència Catalana de l'Aigua estableix un protocol de control del medi que pot implicar la necessitat de disposar d'una xarxa de sondejos de detecció i/o captadors de vapors d'hidrocarburs.