Per a conèixer les característiques bàsiques que ha de tenir un separador d'hidrocarburs a instal·lar, per exemple, en una Estació de Servei cal tenir en compte dos aspectes principals:

• el volum d'aigua màxim amb el que pot arribar al separador, principalment associada a la pluviositat i l'escorrentia provocada.
• les característiques del producte que ha de ser separat per l'equip (la seva densitat i viscositat) i

Volum d'aigua a rebre:

El volum d'aigua a tractar depèn tant de l'aportada en el procés (rentat de vehicles, principalment) com de la precipitació que, instantàniament pot caure a la zona descoberta i que indirectament pot afectar a la coberta.

Caldrà considerar el cabal màxim que pot arribar al Separador en un moment determinat segons:

1. La precipitació màxima obtinguda de la pluviometria local.
2. El nombre i diàmetre nominal de les aixetes existents (0,5 l/s per a les de ½ polsada, 1,0 l/s per a les de ¾ de polsada i 1,7 l/s per a les d'una polsada.
3. El nombre i cabals màxim de les instal·lacions de rentat automàtiques (al voltants de 2 l/s per cada una)
4. El nombre i cabal dels equips de rentat a alta pressió (2 l/s quan només existeix una, que pot veure's reduïda si existeixen vàries connectades a la mateixa xarxa)

El cabal obtingut pels orígens antròpics pot veure's modificat per un factor de seguretat, que es pot ampliar també a l'originat per la pluja. Aquest cabal, el l/s, és el que es coneix com a dimensionament nominal, i del que dependran la resta de mides físiques de l'equip.

Pot establir-se, en línies generals, que la capacitat nominal hauria de ser de l'ordre de la superfície de l'establiment en metres quadrats per 0,01 si està descobert, o 0,005 si està cobert.

Característiques del producte:

El cas més habitual es que el producte a recuperar, i que es vol evitar el seu abocament a la xarxa de sanejament o la llera pública, siguin els combustibles líquids dels vehicles, gasoli o benzina

El separador d'hidrocaburs actua separant els productes presents a l'aigua rebuda en funció de la seva densitat, així quan més gran sigui la diferència entre l'aigua (substancia que s'abocarà) i l'hidrocarbur (substància a retenir) major haurà de ser el factor de seguretat a aplicar en el dimensionament del separador, i la cèl·lula coalescent que ha de permetre el trencament de les miscel·les d'hidrocarburs i la seva flotació per la diferència de densitats, aplicant un factor de densitat d'1 en el cas de densitats inferiors a 0,85 g/cm³ o superior a 3 si la densitat és major de 0,95 g/cm³.

Matèria en suspensió aportada:

A més dels hidrocarburs, cal tenir en compte que la mateixa instal·lació també rebrà els fangs, aportats en molts casos pels mateixos vehicles i que en el cas dels sistemes de rentat són enviats a la instal·lació de tractament. En aquest punt és convenient la reutilització de l'aigua dels túnels de rentat automàtic per tal d'evitar, tant la despesa que suposa com el seu abocament, dotant-se de sistemes específics pel tractament de les aigües.

És aconsellable, per tant comptar amb un decantador previ al separador, quin volum hauria de ser, al menys de 0,65 m³ per a separadors de fins a 3 l/s, o 2,50 m³ per instal·lacions de fins a 10 l/s, i per a instal·lacions més grans el resultant d'aconseguir una retenció del cabal nominal de 100 segons en el cas de que no s'esperin aportación significatives de fangs , 200 segons en rentats manuals, d'autobusos o en tallers, i de fins a 300 en el cas de parcs de rentat de maquinària d'obra pública, de camions o en els sistemes de reciculació d'aigua dels tunels de rentat.

En el cas dels túnels de rentat, la norma DIN-1999.2 proposa un volum mínim del decantador de 5.000 l